Van, venen, tornen, et somriuen. Un ball més, un somriure més. Fi.
Traduccions de gestos suaus, l'essència de l'amor, ulls i vibració, somriures i final. Final.
Aterrem en aquest petit espai anomenat viure, durant un temps, un límit establert en base a l'interrogant del perquè. Aterrem com a expressió única i atemporal de l'energia, de la vibració que ho mou tot, que ho és tot. Intentant buscant la nostra essència cap en dins i cap en fora. Senzillament buscant-nos a nosaltres mateixos, en el més profund sentit de l'expressió.
Viatge sense retorn, imperatiu i opcional. Viatge, aterrant, tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada