dijous, 1 d’agost del 2013

Viatge

Van, venen, tornen, et somriuen. Un ball més, un somriure més. Fi.

Traduccions de gestos suaus, l'essència de l'amor, ulls i vibració, somriures i  final. Final.

Aterrem en aquest petit espai anomenat viure, durant un temps, un límit establert en base a l'interrogant del perquè. Aterrem com a expressió única i atemporal de l'energia, de la vibració que ho mou tot, que ho és tot. Intentant buscant la nostra essència cap en dins i cap en fora. Senzillament buscant-nos a nosaltres mateixos, en el més profund sentit de l'expressió.

Viatge sense retorn, imperatiu i opcional. Viatge, aterrant, tot.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada