No hi ha limits pels que viuen.

You are not in the universe, you are the universe, an intrinsic part of it. Ultimately you are not a person, but a focal point where the universe is becoming conscious of itself. What an amazing miracle. 

Eckhart Tolle

I segueixes sense entendre, sense creure en allò que ets incapaç de veure; en el somriure de totes les espècies, en el cantó fosc de la lluna, en la resta dels colors del arc de Sant Martí.

Continues entenent el progrés com l'explosió d'allò que deixes enrere, com l'esborrat permanent d'instants ja viscuts, d'eternitats que no cumpleixen els requisits, que no superen el filtre actual, que s'escapen de la lent d'ara, pertanyents a allò deixes enrere.



I cal entendre el passat com l'extensió del present, cal entendre el futur com a expressió de l'ara, cal entendre que ja no existeixen, però que d'alguna manera ho fan, cal entendre que el record i la imaginació són inherents a la humanitat de la mateixa manera que ho és un somriure, una llàgrima o un batec. La realitat verídica és quelcom tant subjectiu com ho és qualsevol altre tipus de veritat. El nostre temps és quelcom del qual no podrem gaudir per sempre i, és feina nostra administrar-lo de la millor manera. De la nostra manera.

Hauríem de ser conscients que no hi ha data límit que valgui, que la vida no comença amb cap event important, que la vida va començar fa temps i que és allò que hem estat fent fins ara. Content? L'avui és la teva vida i, malgrat allò que molts pensen, l'ahir també, el demà també.

Un seguit de col·lisions vagament al·leatories, una cullerada de desitjos, un polsim de somnis i un grapat de records que fan allò que nosaltres en diem "Jo". Deixa de limitar-te per allò que creus que seràs, en allò que has estat i en allò que intentes ser. Perquè tot és alhora, i tot serà si és allò que vols. No hi ha límits per aquells que viuen; no hi ha limits per aquells que viuen, ara.