dimarts, 23 d’abril del 2013
Charlotte Corday
Soterrats en la creença d'una vida per fascicles, per períodes delimitats en edats, grans sucessos, increïbles persones, meravellosos indrets. Enllaçats amb la gent, encadenats a la societat, impregnats pels moments. Sospir.
Però on acaba i on comença el fonament d'un mateix? On s'eleva l'essència i on troba fi la superficialitat? On, aquesta freqüència única que som nosaltres, és sense voler semblar? Quan?
Quan és el moment de viure sinó ara? On es troba la cúspide? Quin és el moment àlgid? Voluntat de saber el perquè de la doble infinitat dividida pel parietal i l'occipital. Enigmes que formen part de nosaltres, com les paraules, com la felicitat, com la tristesa, com les estrelles, com tot.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada