Kotel

Arriba el dia en el que veiem que res no és el que sembla i, que senzillament per això, tot és el que sembla... Que no hi ha torres subjectes amb pilars de sorra, construides d'intencions o de propòsits. Que allò que es veu és sempre fruit de la feina d'algú, de l'esforç, de la suor, de les  llàgrimes, de fragments de desitjos i de somnis, fruit del sacrifici, resultat de la inversió de temps i d'un mateix.

I això és la vida: una torre que creix cap amunt, agraïnt al cel, al sol...D'on ve. Feta de feina, de desitjos trencats, de desitjos realitzats, de somnis que de la nit al dia es van fer realitat. Són propòsits, són desitjos mai realitzats? La vida és un conjunt d'intencions?  No.  La vida no és el pla, la vida no és l'esbòs. La vida és l'edifici que s'erigeix amunt, la pedra que una sobre l'altre puja cap allà on volem arribar, que no és res més que aquell loc d'on venim... De la llum, de la perfecció.

Trenca amb tot allò que et manté estàtic. Crea. Crea la teva vida, viu-la. Esborra les pors, esborra tot allò que et limiti... L'únic límit es troba en tu mateix.