divendres, 22 de març de 2013

Inconsciència universal.

Obrim els ulls, trencant fronteres, deixant que tot allò que podrà arribar a ser entri, habiti i faci la seva en el palau ingovernable de la nostra ment, de nosaltres mateixos. Viure és un acte de fe. Viure és fe.

I cremem, cremem els records, exiliem tot allò que ha estat per allò que és ara. Error? Potser. Error? Après. L'eterna disculpa de no ser nosaltres mateixos... L'eterna recerca, l'etern desengany. Jo. El fonament. Jo. El principal error. Tot. Camí; tornada.

L'or del planeta no és sinó la vida. Univers, mar. La creença de quelcom superior: creença d'un elevat. Creient-nos massa grans, massa 'nosaltres' per arribar a comprendre la grandesa d'allò que conforma un tot inimaginable. Un tot que ens conforma, d'un tot que conformem.

Simple; radicalment simple. Esclaus d'unes normes que regulen només allò que nosaltres veiem, amos d'un món que només podem observar, d'un món al qual només ens podem adaptar, amos de nosaltres mateixos, res més. Amos...Esclaus del poder.

Doncs el cel cau com acer quan el mires, el més alt cim s'erigeix només al dirigir-hi el teu pensament, bales etèries amb destí al bell mig del centre de la realitat, al bell mig d'enlloc, al bell mig del no-res. Centre? Només existeix la perifèria. Tot és centre, tot és perifèria.

I obrim el nostre cor a la soledat i a la llum de la lluna, a l'aire d'entre les plomes d'aquell qui vola, entre els fils invisibles d'una mà que sembla voler atrapar vapor d'aigua. Sense saber que aquell qui vola som nosaltres, que la lluna, el mar, l'odi i l'amistat, tot és en cada batec, en cada aspiració. Increïblement infinits, infinitament infinits; busquem només allò que ens limita, allò que ens inclou al nostre propi punt de vista, allò que ens posa en òrbita en aquest sistema solar que és existir. Busquem ser un punt al mapa, sense adonar-nos que som en cadascuna de les seves coordenades, sense adonar-nos que som les coordenades.

En recerca de l'ampliació, de la expansió dels límits, de la desaparició d'aquests. Infinits; sempre.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada