dimecres, 20 de març de 2013

Fugit.

Trencadís de substàncies que flueixen: creençes que només són records. Colors, infinits colors: blanc. Somriure. Realitat canviant que conflueix amb la vida, que s'hi ajunta, que convergeix amb ella. Sentir. Sentir que el tot es renova, que el vent bufa en direccions fins ara desconegudes, amb nous aires, amb noves olors, nou tot ell. Sentir l'alè de la felicitat a la teva pell, els seus dits recorrent els teus llavis, explosionar. Llum.

Tanca els ulls i mira la llum d'un sol que eclosiona rere un mantell d'aigua i sal: com t'il·lumina. Cel amunt, el plaer de viure, el privilegi de viure, viure. Sense preocupacions, sense voler entendre, simplement apreciant cadascun dels matissos, cadascun dels fugaços moments que ja moren, cadascun dels instants que pintem amb la llum de la mirada.

Simbiosis amb la resta de la humanitat, la més abstarcta, paradoxalment la més imperfecta, la més humana. Temps: un temps que s'esgota... Un temps infinitament limitat... El teu temps.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada