I les parets tremolen rere la veritat, ho fan com aquell qui espera la mort, com els fonaments d'un edifici ho fan sota els constants cops de vent d'un huracà. Tremolen.
Creus néixer lliure, amb ales i sense fronteres. Així és. Tots som lliures, però només a condició que tot ho sigui. Som lliures només si l'absolut ho és.
Potser ens parlaran de cadenes, de tolerància, de sistemes corruptes, etcètera... Però la llibertat recau només en la pròpia consciència i és la pròpia ment: aquella qui vol ser lliure, la responsable d'aquesta llibertat.
La veritat és que tot aquell qui posseeix, és també posseït. És en aquesta possessió en el que es basa el principi de pròpia esclavitud que des de temps immemorables pateix la humanitat. No posseïm res excepte el nostre temps i és només aquest allò que podem utilitzar i fer servir com desitgem. Només així s'és lliure.
Dedica el teu temps a tot allò que creus que pot créixer amb ell, dedica't a aquelles coses que poden il·luminar-se, deixa de ser recipient per a passar a ser part de tot, dels somriures i dels plors de l'univers. Deixa de buscar, de recórrer camins inútils i anar a contracorrent. L'Univers té un únic sentit: la seva senzillesa el fa invisible, harmonitza't amb ell.
Vindran noves èpoques, les banderes es tenyiran de mil colors, però el més important és ser, i no oblidar-te mai de fer-ho. Tanca els ulls. Veus l'horitzó? Doncs allà és on has d'anar. I recorda que l'important no és arribar, sinó voler-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada