Còpia genuïna

Casi todas las personas son tan felices como deciden serlo. 

- Abraham Lincoln

 

Una còpia genuïna, això és tot... Un retrat de milers de vides, milers de sensacions, totes equivalents: totes diferents. Ja viscudes, ja temudes.

Caminem buscant equilibris: estabilitats positives. Odiem les sorpreses, acceptem aquelles que no ens fan plorar. Som animals de costums, d'esquemes, regles i normes a seguir. Animals domesticats per nosaltres mateixos, ensinistrats per obeir lleis, acceptar convencionalismes i apartar els ulls a tot allò que ens diuen que no val la pena mirar

Animals destinats a néixer i morir, patir i somriure, a acceptar que tot és així i que aquells són incapaços d'adaptar-se són bojos ... Doncs tot aquell que no accepta el sistema és un inadaptat i en conseqüència un perill per a aquest, tot aquell que vola alt és lleu: abstret i aquell que toca el terra, pesat: arrelat. Ens han dit com si fos un mantra que per ser feliç s'ha d'haver plorat, que per apreciar la felicitat, no se l'ha de tenir mai al complet, però quin és el camí correcte sinó el que segon rere segon, ara mateix, camines? On són totes les lleis universals sinó a les fronteres de la teva ment? Quin és el significat de la vida més enllà del que tu li dones? On són les fronteres si ets tu el teu propi arquitecte? Viu, sense penediments. Viu perquè l'únic límit és el temps.