diumenge, 10 de febrer del 2013

Marbre

Incapacitat de canviar; ser escriptor i que no et surtin paraules; no poder esborrar aquelles que ja has escrit. Veure't limitat per les parets del teu crani.

Sense mans, sense res. Volent modificacions, volent una revolució. Res. No poder.

Et criden "Canvia!", però no pots canviar, no pots respondre, destinat a enfonsar-te, destinat a no poder nadar. I l'aigua t'envolta.

Trencar-te, ser un embolic, veure figures difuses a la llunyania, res clar.

Què passaria si tot acabés aquí? Amos del planeta, esclaus de nosaltres mateixos. Capaços de recrear el sol, incapaços d'obeir-nos a nosaltres mateixos. Confusió.

I si els sentiments fossin únics, infinits? I si fóssim incapaços de sentir allò que l'altre sent, de la mateixa manera que som incapaços de veure'ns sinó és en un mirall.

Caminem a la foscor, sense saber on anem i, dubtant d'on venim. Obviem significats, creences i finals. On som? Per on anar? Canviaria res saber-ho?

Ens parlen d'ideologies, futurs i metes a seguir per a obtenir un final estàndard. Sent feliç? Feliç?

Si realment fóssim universos sencers, sense normes, sense res estable, cadascú de nosaltres: com crec que ho som. Tindries por? Tindríem por de la foscor, de l'atzar? De la incapacitat de canviar les coses, de la impotència de controlar tot allò que succeeix al teu interior. O acceptaries la passivitat: la passivitat envers tu mateix. L'acceptaries? Series capaç d'acceptar-la?

Un univers sense centre, només amb un tot caòtic i infinit en ell mateix. T'atreviries? Dubtes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada