dimarts, 12 de febrer del 2013

Deus ex machina

Les paraules marxen: sospirs d'un temps que s'apaga, somriures cansats d'una realitat que s'amaga, que es disfressa entre les columnes del pensament. Ombres banyant-se als nostres ulls. Cançons centenàries que anuncien el futur.

Massa petits per contemplar l'infinit, massa cecs per veure els colors de l'univers. Però així, cortina rere cortina, la veritat es camufla, s'amaga cap a l'horitzó. Potser millor d'aquesta manera. Mantenim discussions sobre els barrots d'una gàbia, discutim sobre la llibertat dins aquest món d'acer. Massa petits per veure, massa petits per ni tant sols comprendre. Ocells.

Creem lleis absurdes per un món aparent, lleis que funcionen, normes, principis, teories. Universals, humanes, imperfectes. Busquem sentits, significats, quelcom que es pugui expressar en paraules; interrogants escrits sobre paper. Lluny, molt lluny. Som perquè som. El sentit és aquell que som capaços de donar-li a un tot, ara, res més. La il·lusió del futur i la petjada del passat: verí. La il·lusió del moviment. Vibració, res més.

Ser conscient de la grandesa, de la infinitat, ser incapaç de sobrepassar la parcialitat. Agrair l'estar viu, el formar part del misteri, el nadar a la foscor entre tantes estrelles. Creure, creure en un fred creador de calor, en una foscor que engendra llum, en un silenci amo de tots i cadascuns dels acords que mai han existit. Saber de la pròpia ignorància, del progressiu record i de l'instantani plaer de viure. Saber del dolç paradís i del temut avern que hi ha al batec dels nostres ulls. Mai esperar,  brillar sense permís ni esperar llum a canvi. Explosionar en blanc, només pel plaer de renéixer.

Un món que s'esborra i es reinventa segon rere segon a les nostres ments, un món perdut en un buit que no som capaços d'omplir, un món que es fa petit a mesura que ens imaginem d'allò que forma part. Limitats, eternament limitats. Il·limitadament limitats. Sempre nosaltres. Tot allò del que es té consciència té fi. Som només capaços de veure allò que som, com miralls, com un reflex. Ser.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada