dijous, 21 de febrer de 2013

Ser el verb poder.

Hay dos grandes días en la vida de una persona: el día en que nace y el día en que descubre por qué.

William Barclay



I fem plans, construïm castells a l'aire, amb fonaments d'esperança i amb la bandera de la llibertat. Cremem somnis i, de les seves cendres reneix l'avui i es torna a interpretar l'ahir. És important tenir somnis.

Vivim en un món aleatori, sense normes evidents, amb tractats que s'incompleixen; volcans arreu, tempestes i dies solejats, onades gegantines i la brisa del mar.

És curiós que la feina per enviar algú al infern sigui la mateixa que per alçar algú al més amunt. És feina nostra i és allò que ens defineix, allà on fem la inversió. Allò que fem és allò que som, per tant, allò que som és present en cadascun dels nostres actes. Imperfectes, sempre errant, sense camí, irregulars, nosaltres.

I tot i que sempre hi haurà coses que no entendràs, suposo que el millor que pots fer és acceptar-ho: acceptar-ho i continuar vivint, viure fins al final, viure fins a respondre l'interrogant. Viure sabent que hi ha coses que no podràs controlar, perquè al cap i a la fi la vida és una carretera, una carretera fosca en la qual només pots veure allò que tens davant, però tot i així, tot i la incapacitat de veure, pots arribar al final.

No deixis que els altres t'arrosseguin a la seva tempesta. Arrossega'ls tu cap a la teva pau. 

 

 

4 comentaris:

  1. I loved your post.Thanks Again. Really Great.

    ResponElimina
  2. Awesome blog. I enjoyed reading your articles. This is truly a great read for me. I have bookmarked it and I am looking forward to reading new articles. Keep up the good work.

    ResponElimina