dimecres, 9 de gener de 2013

Reflexions sobre l'amistat, l'estima i el sempre.

1. Pensa-ho bé, una cosa és estimar a algú i l'altra és voler posseïr-la, voler-ne ser un addicte. Enyorem, però no posseïm.

2. L'amistat és un concepte preciós, on l'únic fi és ell mateix. Uneix però no encadena i dona llibertat.

3. Està bé pensar en hom, però el teu pensament no hauria de basar-se en aquest.

4. La absència d'algú és habitual en curts períodes de temps: qualsevol excés és dolent. De fet aquells a qui estimem, són com l'aigua per a nosaltres: vitals i essencials; un excés és terriblement dolent també, però... Necessitem temps per a altres coses, i sobretot necessitem temps per a nosatres: per estar em companyia de nosaltres mateixos. Prenem regularment d'aigua, i no se'ns pot ni passar pel cap que mai arribi a faltar-nos; quan així és l'aigua no és un miracle, sinó un terrible mal. Això sí, quan no hi és: passem set.

5. Si l'amistat és real i veritable la distància no hauria de ser un problema, les amistats no són fràgils, sinó elàstiques.

6. Tot acte és abstractament egoïsta. La tristesa aliena no hauria de ser mai el motiu del nostre somriure.

7. És necessàri fer esforços per l'amistat; res és gratuït, però hom ha de veure aquests esforços mai com a sacrificis; el veure's sacrificat és la sentència de mort de qualsevol relació.

8. Eliminar a algu presencialment de la teva vida no és el camí; l'acceptança passa per un mateix; i la pròpia coneixenença d'un mateix és la clau. Les coses simplement succeeixen: per cap motiu en especial, i oblidar a algú és impossible. Doncs som nosaltres qui hem d'acceptar realitats presents, i només així passaran a ser una cosa més a la nostra vida: no el centre d'ella... El simple fet de voler oblidar fa viure el record, de la mateixa manera que el fet de voler bufar al foc només engrandeix les seves flames.

Els focs s'apaguen quan no els donem oxígen, no hi ha més secret. Podem tirar-los aigua, o posar un drap a sobre. Però cal recordar que l'aigua s'evapora i que el drap crema. I que aquests no són res més que nosaltres mateixos.

9. Tingues paciència i estigues obert a tot. Recorda que els grans tresors són sempre submergits a la terra, i que sempre hi haurà quelcom per descobrir.

10. Cap queixa hauria de ser en veu alta, doncs tota realitat és susceptible al canvi: actua.

11. Recorda que estimar és deixar lliure, però que estimar també implica un enllaç.

12. Tot és per sempre fins el moment de la nostra propia fi, que els vincles del cos són irrompibles, encara que només perdurin al nostre cor.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada