dissabte, 12 de gener de 2013

Amnesia.

" Never chase love, affection, or attention. If it isn't given freely by another person, it isn't worth having. "

"No hay nada más importante que aprender qué puentes debes cruzar... y qué puentes tienes que destruir para siempre."

Paulo Coelho



L'eufòria dels crits de tristesa. Somriures de dolor, riures d'esperança. De quina esperança?

I tot allò que has construit simplement es trenca, altra vegada, com tantes vegades enrere, com tantes vegades. Sembles no aprendre que simplement amb això no és suficient. Que tot allò que es submergeix, tard o d'hora torna a surar, que els problemes no es solucionen obviant-los, perquè quan reapareixen, bé: segueixen sense tenir solució.

Però quina és la solució? Quina és la solució per deixar de fer mal i d'alhora lesionar-te a tu mateix? Quina és la solució definitiva? En hi ha?

Quan mirem a les estrelles tot sovint ens oblidem de tot allò que ens preocupa: som insignificants, i els nostres problemes ho haurien de ser més. Però som el centre d'un Univers amb nom "jo", del qual les nostres preocupacions en són satèl·lits.

Simplement esborrar: que dolor, cor i ment s'esvaeixin. Simplement fer com si mai hagués passat; com si aquest malson mai hagués estat un somni en tot color. Com si tot això, mai hagués estat res i com si cap camí s'hagués escapçat per sempre.

Veure l'egoïsme i sentir-te part d'ell. Voler escapar d'un mar en estat de putrefacció i adonar-te'n que tu n'ets una gota. Veure la mentira i sentir-te part d'ella. Veure uns ulls i sentir-te exclós del seu reflex: haver-ho triat, haver-te matat. Per sempre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada