diumenge, 20 de gener de 2013

La veritat és un sospir.

" There are some who bring a light so great into the world that even after they have gone the light remains. " 

Jack Taylor


Muralles, murs. Filtre de dolor...El sàdic i inconscient plaer de veure allò que ets per algú altre, de posar un número dins d'una escala de comportaments; d'analitzar, de veure amb els teus propis ulls, de tocar amb les teves propies mans.

Quants cops no ens allunyem per tal que ens busquin? Quants cops, no ens envoltem de fossats i ponts llevadissos per tal de trobar a aquells que són capaços de superar els obstacles, de creuar el cercat? Molts, masses. Som poc conscients, en canvi, que fem mal a aquells que els creuen.

Massa errors. Potser és hora d'acceptar la teva pròpia veu, i deixar anar totes les altres coses i opinions, d'estimar com no ho has fet mai, de fer-ho a la teva manera, de la única manera en que l'error sempre serà teu, i també l'encert.

El perdó perd sentit quan és repetit a l'infinit. La mateixa pedra, una i altra vegada, i el pitjor és que ets tu mateix. Talles volent veure la cura. Hora de canviar. Canvia els teus pensaments i canviaràs dos mons: el teu i el dels altres.

Hora de xiuxiuejar amb el teu més autèntic jo. Hora de canviar. Hora de donar-ho tot sense esperar res a canvi.

 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada