Dificultat.

“Dificultad es el nombre de una antigua herramienta, creada simplemente para ayudarnos a definir quiénes somos.”

Vindrà un dia en que tot serà més fàcil, van dir. Arribarà el temps en que la felicitat serà total, i per això ara pagues el preu. Però no vull pagar cap preu, perquè ara em desfaig, ara simplement cremo de la mateixa manera que ho fa el paper, de la mateixa manera que ho fa la fusta, de la mateixa manera que ho fa el temps.

Cremo perquè no és just, i cremo per la justícia. Perquè no vull sagnar i perquè la sang sembla ser l'única moneda.  Doncs només veig un camí, i no és el que vull recórrer.

I em corrou per dins i no veig millora evident, i em corrou per dins i només veig que va a pitjor. Que ja no surt el sol, que ja només veig un camí, i acaba en el res, en la foscor.

I em diuen, em dic, que això ha de tirar endavant, però la inèrcia em llança enrere. Com cremar el tot per una part? Com matar a l'individu per l'afecció a una extremitat? Com anular el dia per compartir el temps amb la nit. Com?

Confusió. La por a tornar a patir llança enrere. Però a cas no és el que estic fent, cada hora, cada minut, cada segon?