dijous, 3 de gener de 2013

Desfer.

Trencar-te en dos, simplement dividir-te, esperant que una de les parts sigui feliç. Esperant que la felicitat truqui a la porta, i no sigui la cara que esperes rebre.

No hi ha res de dolent en mirar enrere, doncs el pitjor és anar-hi: ancorar-t'hi.

Perquè només conec la felicitat si va acompanyada d'un rostre, i tristament no és el meu. Fa por. Por.

La sensació que tot s'aturarà. Pensar en la simplicitat de la foscor.

Trencar-te, esperant que sigui el màxim dolor per la posterior felicitat. Doncs si bé no puc rebre, tampoc puc exigir, no vull exigir. Mai més. Errors.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada