dimecres, 2 de gener de 2013

Paraules a algú.

Somriures de foscor, dits replens de malícia que busquen arribar a esgarrapar un bri d'esperança. Arribar a obrir ferides que creies tancades.

Però els dits no són aliens, sinó teus, la malícia és cultivada dins teu, en tu, en mi...

I la tinta ha estat vessada massa cops, massa caigudes.

Cansat de tot, cansat de la covardia. Jugant en la foscor.

Moments límit i exasperació...Paraules a ningú... però durant massa temps aquest títol ha estat una mentida.

Incapacitat de veure més enllà... L'error d'haver fet que el meu horitzó porti nom i cognoms. Jugant amb la foscor... Només espero el moment en que surti el sol, després de mil·lennis, després de milions d'anys.

Sembla mentida, però quan escric... Ho faig amb la sang de l'ànima.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada