Partida.

 

 

Venen, tornen, se'n van. Bé, som efímers, qui ho anava a dir. Naixem i morim, vivim i patim, patim i marxem. Trist, curt i eficaç. El temps suficient com per a també somriure, estimar, explotar, cremar en felicitat. I consumir-nos, consumir-nos en l'instant, a l'ara, i millorar-lo i perfeccionar-lo. Eliminar les impureses, llimar les arestes.

Doncs perquè dir el contrari? De vida només n'hi ha una, i sortosament morirem sent vells octogenaris, amb alguna que d'altra malaltia crònica i reuma. Sigui com sigui, sigui quan sigui, existirà un dia on tots haurem de passar comptes, on tots haurem de posar sobre la taula la nostra curta o llarga existència. I no aconsegueixo creure en un vell amb claus d'or que inspecciona el teu passat, no aconsegueixo veure cap control de seguretat on s'analitzi la bondat i la freqüència de pecats, no. Només puc veure un instant, un instant que somriu o plora, una vida marcada per la felicitat, o per altra banda ofegada per la tristesa.

Tots, tots, caminem per tal que aquest instant ens mostri les seves dents i ho faci amb  orgull , i de fet tots tenim la possibilitat de fer-ho, tots tenim la possibilitat de dur vides felices.

En part depèn de l'òptica, del punt de vista, però també ho fa el fet d'estimar: d'estimar-te a tu i allò que t'estima, de fer-ho desinteressadament, sabent en el més profund de tu mateix, que tot allò que és enviat, és rebut.

Es tracta de seleccionar, de saber triar les cartes que jugues, de saber canviar aquelles que no afavoreixen la teva victòria. Doncs sí, es tracta de buscar la victòria... Sent fidel a les teves pròpies normes, i creient en la teva capacitat de guanyar. Així, és només al final que te n'adones que no hi ha guanyador possible, que la victòria és a la butxaca, que la victòria és el camí, el teu camí.

Gaudeix de cada casella, no vulguis avançar, doncs la gana del després et fa tornar enrere. Crema cadascuna de les teves cartes, que els daus saltin, que el temps s'aturi, i per sobre de tot: gaudeix del viatge:no té tornada.