Pensaments sobre el capitalisme i el socialisme.

Potser tot error es basa en l'oblit. Potser recordar ens adverteix... D'altra manera ets aprenent de nou.

 

Cal recordar que no hi ha ésser viu que sobrevisqui sense un treball a realitzar, ja sigui la caça, la pastura, la fagocitosi d'altres microorganismes... Un treball per a viure.

La societat humana va aparèixer per a dividir aquests treballs necessaris, i d'aquesta manera hi hagués un benefici comú, ergo individual, resultant d'aquest focus a la productivitat.

Però bé, tothom sap que qui caça més, menja més bé, i ningú pot entendre que la presa recent atrapada li sigui expropiada , per a passar a ser de bé comú de la manada, que no ha treballat per a tal.

Perquè... siguem realistes, la societat va ser concebuda per a una maximització del nivell de vida de l'individu, doncs si aquesta comportés una baixada a la qualitat, senzillament desapareixeria.

Així, aquell qui més treball realitza, hauria de ser, qui més profit en rep: és el just i equitatiu,o així hauria de ser.

Tot sistema social on hi hagi un desnivell entre allò enviat i el rebut, tendirà a fallir. I tot sistema social no hi hagi llibertat per a ser, créixer, competir, en definitiva: a caçar el que  un vol, també està condemnat a la seva fi. En això es divideixen els gras sistemes polítics tant del passat, com del present i el futur.

La perfecció no existeix, la bondat absoluta tampoc, així és que la societat mai obtindrà un rendiment perfecte, sinó que per contra, perdrà treball per ranures i fissures en aquestes

Així, que arribo a la conclusió que s'hauria de garantir sempre un nivell de vida bàsic, i més tard un equilibri de la riquesa, no una igualació. Tampoc estic parlant de subsidis, que treuen més del que aporten, sinó d'un dret a la vivenda i la coberta de necessitats bàsiques.

Això sí, sempre a canvi d'un treball realitzat, en aquest cas, destinat a la societat que atorga el nivell de vida.

Aquesta és la base del funcionariat, a la qual quedaria annexa la de l'atur. Així, tot aturat, si ho vol, pot passar a ser un funcionari estatal de forma temporal, mentre se li és buscada una posició al món laboral, que no podrà descartar després d'un seguit d'opcions.

D'aquesta manera sempre hi hauria feina disponible, doncs si el sector privat no vol pagar més impostos, haurà d'oferir i obrir-se a noves places per a millorar l'ocupació al sector empresarial.

Repartir la riquesa, això sí, obrint la possibilitat  a enriquir-se més de la mitjana, i a treballar també, menys de la mitjana. [El no vàlid és la voluntat del no-treball, doncs el no-treball implica la mort a la natura - Qui no treballa per voluntat pròpia, no es beneficia del sistema social esmentat.]

El capitalisme és un sistema condemnat a caure, doncs són les seves diferències abismals entre la gent, el que dia a dia el debiliten; per altra banda, el socialisme mai triomfarà a llarg termini, doncs ignora la llibertat de l'individu a treballar més, per a viure millor; tard o d'hora, implicarà les mateixes diferències que aporta el capitalisme.

No crec que puguem triar entre una qualitat de vida millor per a diferents treballs, o el mateix treball per a una qualitat de vida diferent.

Potser la clau està en fer possible la diferència al treball, proporcional també, a la qualitat de vida que aporta.

Igualtat, societat de possibilitats, i llibertat: Equivalència.