divendres, 14 de desembre de 2012

Criptografia de l'ànima.

Deures, revolucions pendents a realitzar, tasques de la llar que impliquen la dissolució en pols de la felicitat, feines i amor en comprimits. Calor.

Creació i destrucció. Una parella que balla a la plaça de la catifa de llum; immersió a la realitat de marbre, oxígen en mig d'un oceà de gel.

Acer forjat de la més fosca tinta, que brolla de les venes, que crema des del més profund d'un cor de paper. Sec. Paraules que colpejen, paraules que cissellen, paraules de cristall.

El llenguatge dels somnis, llengua bífida de rèptil blanc, subterranis pútrids de ciutats de plata, de ciutats que no dormen, que no somnien.

Batecs de música, batecs de metall i electricitat. Sense sentit, lletres inverses, música asonant, harmonia de la discordia.

Creuràs, creuràs veure, veuràs creençes, negre. So, bogeria, acords, societat.

Punts, comes. Metàfores d'ahir, llàgrimes grises, records de blau, sentiments de gespa i terra húmida. Cap sentit, un de sol.

I per la platja corrien amb la sorra blanca escalant les torres que s'erigien essent les seves cames, alçant els braços i volen emprendre un vol possible només en somnis lícids. Van perseguir l'impossible i només així es van adonar que impossible no és res més que quelcom que encara no ha estat realitzat. Van sentir el batec de la música, passejar per catifes de llum. Van caminar per l'horitzó fins a dormir-se a l'eternitat, l'eternitat de la fi.

Somriures, dents blanques, felicitat. Criptografia de l'ànima. Cerca.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada