dimecres, 14 de novembre de 2012

Lucky Strike

 If happy ever after did exist
I would still be holding you like this
All those fairytales are full of sh*t
One more stupid love song I'll be sick


Maroon 5


 

Els seus ulls es van trobar amb els d'ella, blau elèctric, els ocells van marxar volant d'aquell indret, espurnes saltaven del buit... Ira, còlera, alegria, vermell, foc, raigs.

El cel es va enrarir. La vida no és res més que una espurna, un error, un sospir que posa en moviment el molí... un error. Va ser un error el que va posar tot això en marxa, i serà un error el que ho pararà. La rigidesa dels seus músculs el mantenia immòbil; havia estat un retrobament casual, fruit de la causa i l'efecte, res a veure amb divinitats que escolten precs a les estrelles, allà estaven, sols.

Les onades marcaven un compàs mai abans escoltat, les estrelles ja desdibuixades al firmament s'enganxaven als núvols per tal de ser espectadores de l'espectacle que es produiria. Un big bang. Una explosió a petita escala, però no per això menys important. La fusió de dos camins.

El Sol va sortir, i així que ho va fer, van caure al terra tots dos, immòbils, sense vida. La seva missió havia estat complerta, i la seva vida havia d'ésser retornada. Finalment s'havien retrobat, i allò havia estat la seva fi, el seu nou inici. Doncs tot préstec ha de ser retornat i no existeix el deute impagat allà d'on venim, i allà on anem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada