Desperta i viu.

Si bé les emocions són el carro, i el cor és el seu auriga, potser és adient dir que som nosaltres: allò que controlem, qui construeix les carreteres a seguir; doncs tot i donar-se constantment la llei de la causa i l'efecte, és evident per a mi, que tota realitat és susceptible al canvi, i que en una escala realment petita, som responsables de les nostres accions, i no de la disposició d'aquestes.

D'alguna forma, doncs, tenim cartes, les quals han caigut a les nostres mans per condicions aparentment desconegudes, però som nosaltres aquells qui les juguen, amb totes les conseqüències que en deriven.

Crec ferventment que el cor no entén d'impulsos premeditats, de futura felicitat, etc. No estic segur, però de la seva natura... Potser només és una brúixola que ens indica la direcció que li agrada, però no en extensió, la que hauríem de seguir.

El secret, potser, és senzillament viure el moment, exprimir-lo al màxim, doncs tot i que en un principi ens sembli, i sigui, impossible, és un enigma a solucionar, el qual sabem té resposta, inintel·ligible, però resposta a la fi.

No vull dir amb això que la vida sigui un caos el qual repel·li les responsabilitats, sinó que hauríem de viure sempre a la màxima intensitat, amb la màxima vibració: desperts.