diumenge, 4 de novembre de 2012

Fem el mateix camí, sota els mateixos cels.

No és saludable estar ben adaptat a una societat profundament malalta". - Jiddu Krishnamurti

 

Arribarà el dia, estigues segur que arribarà, en que la teva altra part se't presentarà... Sí, encara tinc prou confiança com per creure que estem fets imperfectes per a una unió perfecte. Doncs de la mateixa manera que dues parts d'un mateix trencaclosques no són, iguals, ni perfectes, ni regulars, el fet és que encaixen, i juntes creen obres d'art, veritable màgia. 

Fals.

 

Ens trenquem, cremem, tallem buscant un lloc on encaixar, algú amb qui encaixar, busquem l'encaix, tal i com som, tal i com hem anat fent-nos, tal i com hem anat fent als altres. Però per què encaixar? Vam néixer sols, illes d'un oceà de tempestes, de calmes i borrasques d'emocions. Tempestes de llàgrimes....Dies solejats.... dies solejats on un somriure eclipsa qualsevol altre núvol, eclipsa la mateixa lluna. El fet és que vam néixer illes, comunicades entre sí, efímerament  instantàniament,  per sempre. Allò que mor, allò que acaba, és el que realment val la pena.

Com ens enganyem, buscant, buscant, escarbant sorra, enderrocant parets. No aprenem la norma, que som imants, i poc a poc, dia rere dia, segon rere segon, ens apropem a allò que ens convé, allò que va ser separat de nosaltres al néixer.

Deixa de llegir això, no perdis el temps, respira tot el que es pugi respirar, camina, viatja i camina, a vegades hem de marxar lluny per trobar allò que és realment a prop. Mira el cel i agraeix el miracle de la vida. Tot camí té final, i cada passa ens apropa a ell, fes-les. Mai estaràs millor que al final, perquè témer-lo?

Viu, i crea. Només hi ha una oportunitat, i ja ha començat. Endavant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada