dimecres, 3 d’octubre del 2012

Quartz.

Diuen, l'amistat és un sentiment d'interacció pura; com el raig al metall, com dues mans que s'entrellacen  Així que no són pocs els cops que ens sentim enganyats, estafats, per trobar-nos que de fet; no, això no és així. Que ens han usurpat el temps, que hem invertit part de nosaltres mateixos en una cosa que no té principi ni final visible, un pou que aparentment només alberga foscor.

Perquè amistat és allò que transmet com ho fa la música, que crema com ho fa el foc, i que recorre quilòmetres com ho fa un avió comercial sense necessitat de querosè. Amistat és allò que grava  però no marca. Arribar a tenir alguna cosa sense posseir-la. La llibertat de poder ser. Quan deixes de ser limitat per a ser infinit. Quan tot és permès, i por no existeix.

Decepcions? No tot aquell que arriba al nostre camí ho fa per seguir en ell... Depurem, al final tot allò que no volem, sense fer moviments bruscos acaba allà baix, sense molestar, estàtic.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada