dijous, 11 d’octubre de 2012

L'economia de ser.

Acceptem-ho; hi ha coses que simplement succeeixen, hi ha estrelles que brillen sense el nostre permís, i focs que s'apaguen degut a la poca atenció de la nostra mirada.

Creiem ser illes: poder controlar tot i cadascun dels aspectes que regeixen la nostra vida, ser autosuficients, i no dependre de l'amor, estima o felicitat dels demés. Però l'ésser humà no és cap illa; a l'abisme del cor trobem que necessitem de l'amor dels demés. Potser creiem ser amos i senyors del nostre destí, de les nostres emocions; gegants de ferro la pell dels quals es conforma amb mena de transport selectiu: d'una membrana de titani en la qual afavorim o bloquegem el pas d'allò que ens interessa.

Cal recordar que vam néixer de la societat, de la unió de l'individu. I que no hi ha un sol aspecte en el qual siguem totalment independents. La nostra felicitat, ser nosaltres mateixos, l'autenticitat dels nostres actes... Depenen en més o menys mesura d'aquells amb qui hem connectat. Perquè al final, la felicitat es basa en els pilars de tota economia sostenible i sana; les exportacions superen sempre les importacions, i això deriva a l'estat anímic de l'individu, en l'àmbit estatal: la riquesa. Per tal de poder caminar i ser rics en emocions i amor, cal haver enviat més felicitat de la que s'ha necessitat rebre... Una gran dependència de felicitat aliena, com de qualsevol cosa, ens extreu de nosaltres mateixos i ens lliga a allò amb el que hem creat un vincle. I enllaçar-se amb algú és perillós, cal fer-ho amb seguretat absoluta, i tot i així, molts cops errem.

Cal obrir els ulls i arribar a donar-nos compte de la dependència i controlar-la al màxim;   de ser capaços de ser feliços per nosaltres mateixos en la nostra màxima mesura. Doncs tot i que no ens hem de privar de certs aspectes que ens omplen, hem de prioritzar aquells vincles que un crea i dirigeix cap a un mateix, i donar màxima importància també, a aquells ponts segurs que amb els anys,  la infraestructura del nostre cor ha anat construint involuntàriament,  sobre segur; fent grans inversions de temps, felicitat i amor. Doncs al cap i a la fi, els diners venen i se'n van, podem invertir en activitats, empreses o en res en absolut; però allò que sempre hauríem d'estar disposats a invertir és la nostra essència; en crear vincles segurs i potenciar-los, en expandir les pròpies fronteres, garantint la pròpia subsistència, i recordar sempre que la balança del cor, sempre és positiva.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada