dissabte, 1 de setembre del 2012
Falling to pieces.
Potser, al cap i a la fi, no és tan fàcil ser tu mateix. Potser, rere les cortines d'una societat oberta i somrient, es troba l'amargor d'un passat que vessa de prejudicis; que es governa amb la clàssica cultura d'aixafar la individualitat. Hem creat un públic al que li desagrada ser sorprès, que es desfà d'allò que el fa especial i que plora per mirar, i no poder veure. Però el fet, és que la diferència genera diversitat, i d'aquesta va néixer el primer ésser humà. Potser diuen que és bo mantenir les nostres arrels, però deixar de créixer cap amunt, per en canvi, començar a fer-ho cap avall, congela el present i mata el futur que tot just havia començat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada