dissabte, 1 de setembre de 2012

Falling to pieces.

Potser, al cap i a la fi, no és tan fàcil ser tu mateix. Potser, rere les cortines d'una societat oberta i somrient, es troba l'amargor d'un passat que vessa de prejudicis; que es governa amb la clàssica cultura d'aixafar la individualitat.  Hem creat un públic al que li desagrada ser sorprès, que es desfà d'allò que el fa especial i que plora per mirar, i no poder veure. Però el fet, és que la diferència genera diversitat, i d'aquesta va néixer el primer ésser humà. Potser diuen que és bo mantenir les nostres arrels, però deixar de créixer cap amunt, per en canvi, començar a fer-ho cap avall, congela el present i mata el futur que tot just havia començat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada