dimarts, 4 de setembre de 2012

Erosió?

Doncs, encara que no ho vulguem admetre, sí, seguim essent humans; una espècie que com la pròpia Terra, s'ha anat formant al llarg d'aquests centenars de milers d'anys. Però el fet, és que ens segueix important el més trivial; la nostra essència més fonamental roman intacte: busquem la felicitat, l'amor, un sostre damunt els nostres caps, quelcom per endur-nos a l'estómac, i un raig d'aigua per tal d'apagar la nostra set. Completar-nos, reparar allò de nosaltres mateixos que creiem que cal ser reparat; som éssers en continua reforma, en continuu i progressiu canvi, tant de la superfície, com del mantell, però no pas del nucli; el bàsic és impertorbable i això és un fet universal; per canviar la nostra essència hi hauríem de renunciar per tornar a començar, destruint-nos a nosaltres mateixos, perquè, com podem canviar qui som?

M'agradaria creure que les persones canvien, que com l'aigua, es metamorfosen miraculosament cap el vi amb el simple só d'una mà xocant amb la seva germana. Però no és així; el metall segueix essent metall, per molt que s'oxidi, es fongui o s'evapori. Podran haver-hi petites rectificacions superficials que per a nosaltres semblaran el resultat d'un huracà sobre la Terra, però el fet és que les plantes tornen a créixer, i els edificis s'erigeixen de nou desafiant els límits; al cap i a la fi, res ha canviat.

Hem d'aprendre a estimar-nos a nosaltres mateixos, tal i com som, millorar i progressar mitjançant el propi coneixement amb l'únic objectiu de sentir-nos més còmodes a la nostra pròpia pell. Progressar pel sol fet del progrés. Creure en el propi camí i treure-hi les males herbes. La vida és massa curta per mentir, i enganyar-nos a nosaltres mateixos. Quelcom és, o no és. No hi ha matisos, i quan els hi ha sempre pesa més un dels dos extrems de la balança. És la hora de la veritat, no de les mentides piadoses, que sense embuts, no són res més que això, mentides.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada