dimecres, 26 de setembre de 2012

Eppur si muove.

"El individuo ha luchado siempre para no ser absorbido por la tribu. Si lo intentas, a menudo estarás solo, y a veces asustado. Pero ningún precio es demasiado alto por el privilegio de ser uno mismo.


F. Nietzsche


 

L'ésser humà va néixer en la igualtat; en el comú denominador absolut. Doncs en un principi, la diferència entre individus de la mateixa espècie era quelcom tant subtil com petites modificacions genètiques, a la pràctica, morfològiques i basades en l'anatomia i derivades d'aquesta. Però res es manté estàtic per sempre, i com si d'una llum es tractés, vam conèixer la individualitat, allò que ens feia especials i únics respecte els altres; i bé, aquesta va ser la descoberta més important de l'home; ser conscient de la seva genuïnitat.  Conèixer el nostre numerador va ser, un gran pas, ser conscients de la polaritat que presenta l'equació de la nostra realitat; és un exercici d'intel·ligència que fins ara, només semblem haver realitzat la nostra espècie.

Tot sovint, i malgrat el nostre afany a avançar, fem passes en fals que realment no aporten cap canvi substancial a la nostra  vida; però com si d'una cursa es tractés, acostumem a marxar enrere només per agafar més empenta. La primera gran evolució de l'home no va ser l'agricultura, no. Aquest va ser el descobriment del concepte material i abstracte de la "individualitat".

El problema de la diferència és que tot sovint s'embolica amb quelcom gairebé tant antic com ella: els prejudicis. Que és la diferència encasellada; un catàleg de principis i normes que organitzades i classificades responen a allò que sobresurt de la homogeneïtat.

Però tot i així, aquesta eterna companya dels prejudicis  ha estat allò que ens ha fet moure endavant, la capacitat d'expressar-nos, de trencar amb el preestablert, no d'una forma superior ni inferior, simplement diferent. Aquesta és la clau i el cadenat del progrés. L'aposta per la no-continuïtat, el somniar i no refusar tal somni. Doncs la força de les idees dormides és el motor del mon, de la seva història, i de la seva gent.

La igualtat essencial, i la diferència superficial. La llibertat de ser qui som, i l'acceptació de tal llibertat. El col·lectiu de la inflexió. La igualtat de la desigualtat.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada