dimarts, 18 de setembre de 2012

Abyss

L'eternitat ha estat, i és, desig de centenars de milers d'éssers humans. Des de la immortalitat, a la infinita bellesa, joventut o salut. Desitgem allò que no podem arribar ni a imaginar; doncs l'eternitat comporta la manca de límits; però en un món on els límits, són els responsables de la nostra concreció, del nostre ser. La supressió d'aquests és mostra, si més no d'un titànic pensament d'abstracció.

De la mateixa manera que apreciem petits i curts plaers, quelcom que durés per sempre deixaria de ser especial per a nosaltres. Un exemple clar és el simple fet de viure, o la quotidianitat de respirar.

La vida és feta de petits detalls, de fugaços somriures, i mirades amagades amb clau i pany. Viure té límits, i com tot allò que en té, és únic, increïble i senzillament màgic. Doncs l'irrepetible, tendeix a desaparéixer mentre és. Gaudeix de l'ara mateix, doncs al cap i a la fi sempre som, això: ara mateix.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada