dissabte, 4 d’agost de 2012

We'll be coming back.

Tot sovint se'ns demostra que res és per sempre, que tot és subjecte a canvi, modificació i reforma. Que tot gran imperi cau, que la manca de llibertat no dura per sempre.

El millor, però, és que la separació, la distància, la llunyania, tampoc estan destinats a durar per sempre, els murs sempre cauran, per després tornar-se a aixecar. La llibertat regna a intervals curts de temps, la felicitat també; doncs si no coneguéssim la repressió i la tristesa, els seus antònims desapareixerien amb elles.

Avui el temps ens demostra, però, que hi ha gomes, que per molt que les estiris, no es deformen: que malgrat que la tensió que suportin sigui infinita, malgrat que sembli que es trencaran en un moment o altre: aguanten; la seva essència roman congelada: impertorbable. Això, és l'amistat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada