Temps és temps, diuen, crema com la fusta, mentre poc a poc consumim el combustible vital que ens empeny a tots cap endavant.
La humanitat avança cap a la perfecció, cap a una ètica global i a un concepte de societat fins ara mai vist. El problema no és la pirateria, el terrorisme, el tràfic il·legal de substàncies, també il·legals ... El problema som nosaltres, i la nostra falta abismal d'ètica i de consciència universal; de ser incapaços de veure el mar, sent nosaltres només un got d'aigua.
Crec que tots quan siguem capaços de veure allò que ens uneix; aquella fibra energètica que ens manté en contacte amb el camp "akàstic", i així amb tots, serem capaços d'avançar, no només com a individus, sinó com a espècie.
És una intel·ligència natural i harmònica, que hauríem de ser capaços d'apreciar, doncs formem part d'ella, i alhora ella ens forma a nosaltres.
"Nadie podrá decir que un nido calentito y dichoso dará de sí muy grandes personas. La inadaptación a lo imperfecto es lo que mejora al hombre."
Antonio Gala
"¿Qué perfección es ésta que complace y no subyuga, que admira y no arrastra?"
José Ortega y Gasset
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada