Perdut?
El món sencer necessita retrobar-se, aspirar la seva essència un altre cop sense que li arribi a importar la respiració d'altres. Doncs vivim com l'aigua, adaptant-nos a totes i cadascuna de les situacions que se'ns imposen. Hem de ser flexibles i tolerants, però sense perdre la nostra autenticitat, la nostra essència.
Viure segons les nostres regles, amb els nostres daus, i les nostres fitxes. Creu en elles, i el joc seguirà tranquil, uniforme, i harmònic.
Tots necessitem un temps per pensar, aclarir les nostres prioritats i meditar sobre el rumb de la nostra vida.
L'existència no és lineal, i hem de ser conscients d'això. És una mescla de passat i esperança, que destil·la a un mateix vas de precipitats anomenat present: l'avui.
Has de ser tu mateix, creure en l'ahir, i somriure al demà, ser lliure i estimar el ser. Creure. Doncs tots necessitem creure en alguna cosa: posar l'esperança en algun punt del present, del passat, o del futur... Tots arriben al mateix mar, al de l'existència.
Un oceà de somriures i fe és sempre un bon lloc on navegar, on viure.
Blanc, Pau, Puresa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada