dijous, 19 de juliol del 2012

Esbós d'un batec


És la individualitat, la diferència, la veu que crida dins nostre, tants cops ignorada i tants cops callada, és ella la que ens pot ajudar a triomfar. No és la corda per sortir del pou, sinó la llum que ens recorda de la possibilitat de fer-ho.

Buscant un significat, el temps s'escola entre les nostres mans; el cos poc a poc desprèn vida alhora que ho fa amb la calor: tots som bombetes incascendents de vida, i un dia o altre, ens haurem de fondre.


Tots perseguim la felicitat, busquem capturar-la i apressar-la en una gàbia com fem amb tot allò que emana llibertat. El somriure, el plorar, no són sentiments que s'hagin d'emmagatzemar i conservar al buit, no són un ocell que es pugui confinar en una capsa d'acer tot i ser capaç de riure amb els núvols. No. Els sentiments són lliures, també ho és la felicitat, i la vida. Haurien de ser els nostres companys de viatge, lents des de les quals poguéssim arribar a albirar l'horitzó.  Però no és així, doncs l'ésser humà persegueix els sentiments, els enllauna i etiqueta segons la seva procedència i la seva morfologia, no veu que per molt que vulguis encofrar vapor, aquest sempre buscarà la seva llibertat, ocupar el màxim d'espai possible, ser en tots i en tothom. 


Camina, i considera el camí l'objectiu, alhora que la via per arribar-hi. Fixa't en els teus peus, alhora apreciant el paisatge que travesses, serà l'últim cop que el veuràs així. Camina amb aquells que vulguin caminar amb tu, i que facin del cansament quelcom suportable i lleuger. No t'hi aferris, els camins són paral·lels, tenen tots el mateix orígen, però cap arriba al mateix final, i el més important a la fi és arribar a la teva mar, a aquell lloc on pots deixar d'estar, per ésser.

Gaudeix, fes de cada dia un festival de música, de cada nit, un espectacle pirotècnic. Doncs de vida només hi ha una, i és massa curta com per preocupar-nos i patir, com per deixar mai de somriure. I Recorda: malgrat que tot de cop, la lluna desaparegui a les nits més fosques, sempre tindrem les estrelles per guiar-nos. No perdis l'esperança; viu, i tot seguit viuràs.









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada