dimarts, 19 de juny de 2012

Cada instant és únic, no es repetirà.

Caminem, i amb el camí, els nostres peus s'endureixen. Cap a on? Només ho sap el vent, el foc, el tro, i la seva essència; només ho sap la brisa salada, la pluja dolça recorrent la nostra pell, morint als nostres llavis. Qui comprèn l'essència de les coses, qui les arriba a entendre per complet, aleshores en sap el seu ahir, el seu avui, i el seu demà. És difícil, però no impossible, i és per això que el millor consell que mai ningú  podrà donar, és que escoltem, parem l'orella al que la vida ens diu,  observem atentament la simfonia de les onades al trencar-se a la sorra, olorem el somriure de la lluna, i sentim l'abraçada del Sol. És la màgia quotidiana, la més poderosa, i és per això que és el nostre dret, el nostre deure d'experimentar, de viure, de fer camí, de recórrer-lo, de mai acabar-lo.

La vida, la felicitat, no son destins, no arribaran mai a ser metes a aconseguir, són i seran la carretera: el tren, mai l'estació. Cada pas d'aquesta via és i ha de ser cap a l'èxit. Aquest, no és, ni serà mai, el guanyar; la victòria. Doncs l'èxit és la satisfacció d'haver arribat a la fi seguint el teu propi camí, les teves pròpies passes, amb les teves normes, amb el que tu creus que és correcte, sacrificant: sacrificant-te.

Coneix, omple de tinta vermella la teva ment, infla-la de postes de sol, d'albades, de somriures inexplicables, silencis còmodes, amistats irrompibles, de vida, d'amor, de tu. Tens un temps limitat, desgasta't, trenca't, consumeix-te lentament. Al final, tots arribem a la llum final del túnel, si arribem sencers, és el que menys hauria de preocupar-nos.





1 comentari:

  1. Guillem, gracias por haberme permitido conocer algo de ti mismo más allá del aula y de lo académico. Te deseo una vida que tenga el ritmo armonioso de tus ideas y escritos. Mientras leía, nada me era ajeno ni ingrato… quizá por eso me lo has permitido leer, porque sabías del encuentro previo. Que la ruta sea íntimamente grata, risueña y apacible, que todo fluya como el agua en el mar, sin que nadie a tu alrededor desee apresarte ni constreñirte a su idea de ti mismo, que tu propia idea vaya evolucionando en sus ciclos y progresos hacia una mayor conciencia de ti y de los otros, de tu libertad y de la suya, desde ese amor profundo que facilita y permite. Esos son algunos de mis deseos para la vida de los que he tenido la fortuna de conocer, esos son deseos que ahora te envío en forma de palabras escritas. Las palabras tienen la música de la intención con que se dicen.…

    ResponElimina