M'agradaria pensar que tot el que passa és responsabilitat de l'acció d'algú que simplement mou els fils, que decideix l'avui, el demà, i en el seu dia ho va fer amb el passat, algú que simplement tria el valor dels daus. Però sé que no és així, que l'home és l'autor de totes i cadascuna de les eleccions que pren, i no pren. La por de la certesa de viure tota la vida amb el seu propi pes; l'horror de mirar enrere, i veure que la foscor que deixes no és res més que el teu llegat: la teva història.
Potser, però, aquest és el primer pas: admetre la vida, el teu camí, com a un conjunt d'eleccions: de passes, que tu i només tu has triat: fet. D'intentar fer de cada instant un moment únic i irrepetible; de tal manera que allò que facis, ho facis amb amor, sense límits ni condicions, perquè el cor t'ho demana: perquè així ho sents.
Doncs al final, l'amor que reps, és l'amor que dónes, i de la mateixa manera, si has fet allò que en el seu moment senties que havies de fer, sense lamentacions, sense llàgrimes, bé, al final l'únic que et mancarà per fer és somriure a la llum que deixes, mirar amb l'ànima la porta que travesses, i gaudir del camí que, un altre cop, torna a començar.
Intenta marcar el teu propi camí, sense dreceres ni enganys, doncs només són un cop cap a la teva autenticitat. Fes el que desitges, doncs ja sabem que els altres no ho faran, i recorda, que el peó, per variar, ets tu .
Potser, però, aquest és el primer pas: admetre la vida, el teu camí, com a un conjunt d'eleccions: de passes, que tu i només tu has triat: fet. D'intentar fer de cada instant un moment únic i irrepetible; de tal manera que allò que facis, ho facis amb amor, sense límits ni condicions, perquè el cor t'ho demana: perquè així ho sents.
Doncs al final, l'amor que reps, és l'amor que dónes, i de la mateixa manera, si has fet allò que en el seu moment senties que havies de fer, sense lamentacions, sense llàgrimes, bé, al final l'únic que et mancarà per fer és somriure a la llum que deixes, mirar amb l'ànima la porta que travesses, i gaudir del camí que, un altre cop, torna a començar.
Intenta marcar el teu propi camí, sense dreceres ni enganys, doncs només són un cop cap a la teva autenticitat. Fes el que desitges, doncs ja sabem que els altres no ho faran, i recorda, que el peó, per variar, ets tu .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada