dimecres, 16 de maig del 2012

Gotes de Júpiter




Has sentit algun cop la necessitat de tornar a començar? De desfer-te de tot i de tothom; de només quedar-te amb l'essencial per seguir caminant: amb aquells que només t'ofereixen felicitat en el seu estat més pur?

No has volgut mai eliminar de la teva vida aquelles persones que t'apaguen el somriure o superposen les seves prioritats a la suposada relació? Aquelles persones que et necessiten però no et valoren: peces trencades que necessiten ser reparades. Vincles que experimenten grans pèrdues d'energia per tal que sigui possible el seu transport, la seva comunicació.

I sí, et trobaràs a persones que només són allà per ensenyar-te alguna cosa, i després marxaran. Persones que es mantindran a peu de canyó, al teu costat: passi el que passi. Persones que van i tornen. I persones que mai vindran. Multitud d'aquestes. Però és feina teva destriar-les i quedar-te amb aquelles que et facin bé, i despendre't, ser prou valent de fer-ho, borrar a aquelles que simplement et destrossin, que com si es tractessin d'antimatèria, t'anihilin.

No crec en res que sigui etern; tot té una causa i un efecte: l'oxigen ens proporciona vida, però és també alhora el responsable del nostre envelliment, i en conseqüent de la nostra mort natural. Tot allò que ens fa bé, ens pot fer mal. No crec en vides meravelloses, amistats de contes de fada, somriures eterns ni mars en calma permanent. Tot és dinàmic, i nosaltres podem elegir cap a quina direcció volem que es mogui. Cap a una vida portada amb optimisme, un amor que supera tots els obstacles i creua tots els camins, amistats imperfectes i somriures sincers, cap a un mal en tempesta, que no obstant, ens fa moure el veler.

 Potser hi ha relacions destinades a l'enfonsament, i persones que van a primera classe, el que és clar és que hi ha cadenes d'or que val la pena no trencar, conservar i admirar. En canvi, hi ha d'altres, de corda, que cremen la teva pell, t'escanyen, i simplement són  aquestes les que hem de mirar de tallar, d'intentar evitar costi el que costi. Doncs una relació, sí que és un lligam, un cable, el qual els dos han d'estirar perquè funcioni, i tot i que ho vaig negar en el seu moment, si un dels dos no ho fa, cau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada