dimecres, 30 de maig de 2012

Free fall

"Guess we knew this was coming on
‘Cause you’re already gone in my head"

Més val tard que mai, diuen; sí, més val tallar l'hemorràgia i evitar el dessagnar-se per a res.

Si d'alguna cosa puc arribar a lamentar-me és de no haver-me adonat abans d'allò que era evident, d'allò que era tant translúcid com les llàgrimes de la mentida, com el somriure de la mar, de la més crua i càlida mort.

El cor batega, imparable, al compàs d'una melodia que es metamorfosa: d'un suau allegro al més ferint rèquiem. T'avisa, envia vibracions, trenca l'harmonia, es vincla cap a la llàgrima i decanta el somriure més intens. Aplica un film opac a la felicitat, transparent al fred metall de la navalla.

Foc, cendra, vapor, fum. Resultat de la combustió, de la crema del que semblava un pilar, que de poc serveix quan cau amb el simple recolzament de l'ànima, de la veu, d'un sospir.

Les paraules no donen l'abast, per descriure un engany, per descriure un món de colors un cop tretes les ulleres tintades.

Inefabilitat, ja no puc treure més paraules, s'asseca la ploma amb la que escriure, simplement tot, mor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada