diumenge, 20 de maig de 2012

Divisa

Divisa

Fem l'escamot dels qui mai no reculen
i sols un bes els pot fer presoners,
fem l'escamot dels qui trenquen les reixes
i no els fa caure sinó un altre bes.
Fem l'escamot dels soldats d'avantguarda:
el primer bes que se'ns doni als primers.

La gesta dels estels (1922)


Es freguen les cordes, en harmonia amb la meva respiració, neix una melodia, un mar de sostinguts que ballen pels racons buits d'aquesta casa. No crec que quedi res més a donar, veritat? Estic desgastat, tant per dins com per fora, no veig sortides, un envelliment prematur. Insensibilitzat, la pell s'ha endurit pels cops. No veig més solució que canviar el cos, canviar l'ànima, canviar tot allò que l'envolta, i simplement somniar. Deixar-me endur pel flux que em va portar aquí. Simplement passar de vaixell. Ja no trobo raons, no trobo motius per deixar l'àncora on és. Caure per un mar de sang, de pensaments que vessen la tauleta de nit. Un canvi, tot això s'està podrint. Aire fresc, aigua neta.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada