Cough syrup

Amamos lo que amamos. La razón no entra en juego. En muchos aspectos, el amor más insensato es el amor más verdadero. Cualquiera puede amar algo por algún motivo. Eso es tan fácil como meterse un penique en el bolsillo. Pero amar algo a pesar de algo es otra cosa. Conocer los defectos y amarlos también. Eso es inusual, puro y perfecto.

Patrick Rothfuss

Molts cops ens costa digerir la veritat més amarga: allò que realment no esperem; tot el que desitgem que romangui a la fantasia i no creuï la fina membrana que separa la possibilitat del real. Però és cert: la vida no és cap camí de roses, de fet, ningú ens va dir que ho fos,  i a vegades tot i no estar-hi d'acord, tot i veure-la tenyida dels colors de la injustícia i la impotència,  ens veiem obligats a tancar les dents i segellar els llavis, a callar, a forçar un somriure i marxar caminant, capbaix, arrossegant els peus al veure tot el que encara resta per consolidar, tot el camí que li falta al món per poder començar a avançar. Doncs som una societat hipòcrita, que es contradiu, i que s'escuda a l'ètica per defugir aquestes contradiccions; diem no tenir cap prejudici i després ens riem del fet que algú, que alguna cosa, pugui ser diferent. Ens creiem més grans fent petits als altres, i això, és un error. Repugnem el respecte, veiem les il·lusions i els desigs del demés com si no fossin de la nostra alçada,  i no aprenem que és la diversitat l'únic tret comú que tants s'empenyen a buscar.  Potser és cert que ningú és perfecte, però el dret a ser diferent, el dret a l'expressió d'una opinió, el dret a ser respectat, bé, això és una cosa que més d'una persona s'hauria d'arrelar a la percepció que té de la vida, doncs potser hauríem de començar a riure'ns de nosaltres mateixos, a entendre les nostres il·lusions, en lloc de fustigar el que fa a una persona diferent, i destrossar cadascuna de les coses per les que viu. Aprèn a comprendre't, i veuràs que el més difícil és riure's d'un home, i és el que tens davant el mirall.