dilluns, 30 d’abril de 2012

Els somnis, somnis són.







Equivocar-se? Bé tot és relatiu suposo, no crec en l'error. Tampoc en res que duri per a sempre: m'aterroritza pensar-ho, però bé: és cert, i cal ser conscient que tot és efímer, tant o més fràgil que un sospir, que el pas entre l'hivern i la primavera. Cal gaudir de tot, absolutament tot, mentre ho tinguem és clar. Fàcil de dir, difícil d'aplicar: Per què enganyar-nos? Hi ha certs aspectes d'una vida que esperes que no acabin, que no marxin mai: persones, records; fins i tot objectes. T'enganyes i t'injectes l'esperança de la immortalitat: penicil·lina perenne que t'enterboleix els ulls, t'ofusca la ment, i com si d'una cuirassa es tractés, t'envolta el cor. Però de la mateixa manera que el foc aspira oxigen per a seguir vivint, redueix a cendres tot allò que se l'hi interposa al seu camí i li posa fi; per a modelar un nou principi cal entreveure i assolir un final, cal alliberar-se i fondre totes les cadenes amb la que el passat s'aferra a tu, i només deixar aquelles gomes que ens recorden el pes que portem a l'esquena, però no ens hi lliguen, no ens hi solden.

Així que tot i que vulguem i ens mantinguem capficats a refinar metalls, polir fustes que durin per sempre, esbossar records eterns o descriure paisatges edènics, potser més val deixar anar els somriures que pensaves que sempre t'acompanyarien, i trobar els ulls que sempre t'han estat buscant.

Tuyo es sólo el momento presente. Lo demás tan sólo fue un efímero recuerdo o será quizá una remota posibilidad.
Rafael Hernampérez


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada