Somriu i diu que no té pressa.

Què no pots fer res? Mentida! Sempre hi ha alguna cosa a fer, alguna paret a pintar, alguna esquerda a emplenar. La vida pot ser fantàstica, però has de creure en ella, cuidar-la, mimar-la, fer d'aquesta una aventura, un batec constant, la combustió instantània de gasolina i alcohol, la fusió nuclear d'un reactor. Tens mil camins a recórrer, i sí, tu pots triar, tots i cadascuns d'aquest estan ja asfaltats i senyalitzats, però és cosa teva, cosa de la teva ànima, del més profund pensament del teu cor, el saber per on circular, per quins carrers travessar i per quins no.

Sempre tindràs la opció de tirar enrere, tot i que no puguis tornar pel mateix camí que venies, si és el que realment vols, podràs refer i emmenar tots els errors que has comés: tots i cadascuns d'ells; a vegades, quan sembla que avancem, només retrocedim, això si, sempre per a progressar, com a persones, com a éssers humans, perquè quan encertem, guanyem, quan errem, aprenem.


Estima, estima a la vida, a la gent a la que et dona el seu cor, però també a la que no ho fa, perquè tothom necessita amor. Creu i fes que els altres creguin, en Déu, en les paraules, en qualsevol cosa, perquè per seguir endavant, tots necessitem algun estimulant, un objectiu pel que caminar. Estima la vida, exprimeix-la, l'instant es mor, i no tornarà, fes-te mal, millor el dolor que no pas, no sentir res.

I creu-me, si somrius, tard o d'hora, algú et somriurà. No desesperis.

Lo diré otra vez: no puedes conectar los puntos hacia adelante, sólo puedes hacerlo hacia atrás. Así que tienen que confiar en que los puntos se conectarán alguna vez en el futuro. Tienes que confiar en algo, tu instinto, el destino, la vida, el karma, lo que sea.
Esta forma de actuar nunca me ha dejado abandonado, y ha marcado la diferencia en mi vida.

Steve Jobs. Standford.