dijous, 19 d’abril de 2012

Pólvora


La pólvora fa setmanes que s’ha esgotat, la sal i la calç de les parets blanques en són els seus substituts: explosius gratuïts i tant antics com el setge borbònic a Barcelona farà dos-cents anys. No crec que aquesta guerra acabi mai, quan la sang vessa a les nostres fronteres, els canons i les explosions esdevenen una cosa freda, impersonal i llunyana. Però quan un veí, un germà, un pare, perd la vida al portal de casa teva; quan les parets dels carrers es tenyeixen de vermell, quan la pèrdua és el teu dia a dia, és aleshores quan el plom i el fum es transformen en fum tòxic, en un gas que et consumeix i et crema lentament, et calcina, t’anihila, et destrueix amb el foc de l’ànima. T’abandona... però això ja ho han fet abans. No és res nou, almenys, per a mi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada