Dia rere dia busques
Per a tu, qualsevol camí
Avances sense poder veure
Penses intentant sentir.
Voldràs que tot sigui fàcil
No trobar pedres ni perills
Mes tot allò que es sacrifica
Perdut no és, ni finit.
Talla't, crema't i així plora
Somriu i canta sense fi
No és d'errat ballar, el temps vola
Escrit no dansa el destí.
Confia en tot el vinent
Respecta allò que succeí
No és bogeria l'enyorar-se
Si que ho és voler patir.
Frec a frec veig el plorar
Potser ningú el pot defugir
Crec ser fort, i al voler mirar-me
Ja no puc, tinc por de mi .
El reflex trencat em mira
I amb els ulls, al mirall escriu
"Passa pàgina i escolta'm"
No vull, sols puc viure així.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada