dimecres, 25 d’abril de 2012

Mecànica onírica

Font d'emocions, riu de llàgrimes. És increïble la manera en que fem mal, la forma en que tallem a les persones: com sense voler-ho els donem el ganivet pel cantó esmolat. Doncs és cert: la ignorància ens posseeix a l'hora d'entendre la nostra influència sobre el cor d'altres, i de la mateixa manera que la lluna distorsiona l'aigua de la mar, hi ha gent que crea marees emocionals envers nosaltres: produeix aquesta força de magnetisme, d'atracció, quelcom inexplicable,  que ens empeny cap a ells sense arribar a apropar-nos-hi, invisible, però no per això menys real.

És convenient crear vincles fèrrics amb altres persones, això si, també amb les persones convenients: hi ha enllaços que estan destinats a l'òxid, a l'ineficiència energètica: on les pèrdues són tant importants que superen a tot allò que es guanya: encara millor, que es transmet. Doncs una amistat no és res més que transmissió, d'energia, d'amor, d'electricitat, del que sigui: transmissió. Transmissió desigual però equivalent, complementaria, entre dues persones, que decideixen estar juntes per sobre de les seves diferències, per sobre de totes i cadascuna de les pèrdues. Cap amistat és igual: si busques resultats diferents, no facis sempre el mateix: transmet i rep, fes feliç i sigues feliç, si la conductivitat és bona, res pot anar malament.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada