dimecres, 25 d’abril de 2012

Fronteres

Ens exigeixen la unitat, la homogeneïtzació, ens freguen, i lentament erosionen les nostres diferències, el que ens fa ser únics i especials. Ens volen a tots com si fóssim fets amb el mateix model, però no és el fet de ser diferents el que ens apropa els uns als altres, el que ens fa ser iguals?

Hipocresia: les seves paraules diuen una cosa, els seus actes un altre, però és quan els fets parlen, que les paraules perden la força, implosionen cap al seu nucli fictici, i simplement desapareixen. Vols deixar petjada a la vida d'altres? Doncs pensa, i trepitja fort amb les teves paraules, camina seguint la teva pròpia essència, només ho podràs fer bé un cop: la vida no sol donar segones oportunitats. Somriu i fes el teu propi camí, no intentis seguir les petjades d'altres, possiblement ells també es troben en recerca, molts, intentant agafar amb les mans la llum que veuen al final. El seu problema potser és aquest, i és que la llum no es pot atrapar, ni agafar amb les mans, simplement t'escalfa mentre la veus, t'il·lumina, alguns cops t'enlluerna. Hi és i no hi és, gaudeix de la seva presència i cerca-la quan et manqui. És simple, avança cap endavant, mira amunt i gaudeix del sostre del passat, mira avall i gaudeix d'aquells que dibuixen el teu present. La complexitat és la radicalització de les coses més senzilles: intentes veure a través de la pell, a través de la pedra i a través del plom de la cuirassa del cor, no ets conscient que molts cops, hi ha fronteres, però no murs. Tanca els ulls, m'entendràs. 


El alma tenías
tan clara y abierta,
que yo nunca pude
entrarme en tu alma.
Busqué los atajos
angostos, los pasos
altos y difíciles...

A tu alma se iba
por caminos anchos.
Preparé alta escala
-soñaba altos muros
guardándote el alma-,
pero el alma tuya
estaba sin guarda
de tapial ni cerca.

Te busqué la puerta
estrecha del alma,
pero no tenía,
de franca que era,
entrada tu alma.

¿En dónde empezaba?
¿acababa, en dónde?
Me quedé por siempre
sentado en las vagas
lindes de tu alma.

Pedro Salinas

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada