diumenge, 15 d’abril de 2012

Foc



Llum sense cap foscor,  vida absent de cap ànima
Creuràs veure el camí, sabent l'error que et manca:
Trajecte pla i senzill, l'essència buida i plana;
Somriu i pren el risc,  vola: el temps s'apaga.

Intentes, creus i rius, l'instant planant es tanca
Seguint la llum d'un far, que dóna voltes: marxa
Tanca per sempre els ulls, segueix el que el cor marca
El destí no existeix: dels somnis, l'esperança 


Ets el fuster de la teva vida,  el compositor de la teva ànima, i  l'arquitecte del teu futur: aprofita tots i cadascuns dels instants que t'han estat confiats,  doncs si encara ets viu, és per què et manca alguna cosa a realitzar. Somriu i creu en alguna cosa, persegueix allò que et faci més feliç: no hi haurà camins fàcils, però és la dificultat d'arribar a elles el que fa i forja a les coses més increïbles i extraordinàries.

"Somriu a la vida, i com un mirall, ella et somriurà a tu."  


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada