diumenge, 29 d’abril del 2012

Human nature






És l'humà la màquina perfecta
El mecanisme sense errors
Allò que funciona sense empenta:
La intel·ligència superior.

Però '"tot el que brilla no és pas or"
El d'Anglaterra un cop va dir
I no vull guanyar-me cap rancor
Però som fràgils, amor: finits.

Sentit, sensibilitat, batallen
No ho vull creure, i de fet ja ho sé
Doncs quan el teu cor predica l'aigua
Al roig avern t'hi crida el ser.


Doncs el viure potser és la guerra
I la pau el creure i saber
Que no supera res el poder veure
Cap i cor units: s'han entès 


Felicitat. Estimar. Res.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada