divendres, 27 d’abril del 2012

Flying free





Potser el problema ha estat atenir-se a les regles, a les fronteres, a allò que ja ha estat establert, i com un ase, seguir, sent conscient que mai ha funcionat, que mai cap límit ha estat permanent, que cap porta és infranquejable. Lligar-te cadenes a la ment no fa res més que oprimir-te, trencar-te, modificar el teu albir i fer de tu, algú que no ets.

Doncs l'únic camí és el que fas, el que decideixes, el que no t'imposen les opinions dels demés, el que ets prou fort per dir "Per aquí: per aquí camino jo!".  Doncs només així podràs aprofitar el temps que se t'ha donat. No tot serà com vols que sigui, però certament amb un somriure tothom surt cap endavant. Cada persona és especial, i no vull portar-ho tot a la mediocritat, amagar tot el que hauria de fer, tot el que podria ser, per por a mostrar les meves febleses, allò que crec que només és per a mi. No vull asfixiar cap relació per por a no deixar-la volar, per por a la caiguda si marxa lluny. Seré boig, però m'he cansat de limitar, de posar barreres a tot, de no deixar fluir l'amistat en el seu pur estat. Algú em va dir que si al donar tot de tu, saps i entens que has posat tota l'ànima perquè una cosa funcioni, no hi haurà lamentacions. I no vull que les hi hagi, i per això, no les hi haurà. He trobat a algú especial, un regal que no es presenta molts cops a la vida, i que semblo estar capficat a perdre, per no tenir l'embolcall que volia.  A partir d'ara, em tapo les orelles, el ulls, i camino, aquest cop, de debò.

Som la generació que vol abraçar la vida, i viure-la al màxim. La generació que sap que no hi ha desitjos impossibles, però si desitjos no realitzats. Per què podem suportar-ho tot, excepte el pes de les coses que no hem fet: paraules no dites, amors no declarats. Viu, arrisca't, diverteix-te, sigues ambiciós,   fes realitat els teus somnis, creu en amors impossibles, i finalment: perdem-nos. Per què no importa on acabarem, en farem un lloc fantàstic. Per què no necessitem una agenda per programar les nostres vides. Som cor, instint, aventures. Avui és el dia més important en els nostres calendaris: avui és el primer dia, de la resta dels nostres vides. Una vida sense  penediments. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada