Metamorfosi

Fa uns dies algú em parlava de persones tòxiques, de gent que enverina. que simplement, com si es tractessin de virus, dediquen la seva vida a contagiar i matar les passions i  llibertat dels demés. L'evidència demostra que el que fa dèbil a un virus, però,  és la seva dependència: necessita la salut dels altres, necessita de la seva felicitat, de la reconversió d'aquesta en patiment, per a sentir-se complet. No és autosuficient, i això el fa perillós, i a la vegada presa. Doncs quan és sol, és aleshores que pateix d'una forma inhumana: és quan es passa la llengua, humida, per sobre els llavis tacats de corrupció, de falsa amabilitat i honestedat, és aleshores, que el pes del mal els crema, i necessiten redimir-se. Són gent perillosa. Fàcil d'evitar, infinitament difícil de desfer-se'n. Tots ens trobem a vegades, davant la situació de no saber si recaure, o per l'altra banda, patir, cremar-se i així evolucionar, per a elevar-nos cap a una essència superior, extrema. La vida és sempre cap amunt, mira al cel, i  algun dia volaràs.