Un amic és una persona amb qui es pot pensar en veu alta.

Solen dir que les coses bones no haurien de canviar mai; i realment és una concepte en el qual no puc deixar d'estar ferventment d'acord: les carícies d'aquelles persones que t'estimen, la calor d'un petó, la bellesa d'un somriure i la seguretat d'una mà que t'acompanya esdevenen els motius pels quals una persona hauria de ser capaç de donar la vida, doncs sense aquests l'existència deixaria de ser considerada com a tal, per passar a ser un seguit de successos sense ànima, sense esperit, sense...vida.

El més curiós, però, és trobar aquestes petites coses en el sí d'una sola persona, bé... potser encara ho és més trobar a tal individu... Però conèixer-lo! Que formi part de la teva vida, que formis part de la seva... bé, que et succeeixi això, que t'arribi a ocórrer un sol cop, és un miracle... és simplement màgia. La vida, pot haver-me ferit, pot intentar tirar-me a terra, cremar-me, fer de sí mateixa un maleït infern, però mai li estaré prou agraït: mai, per haver-me baixat un àngel aquí al meu costat, i haver-me donat la certesa, que mai deixarà d'estar-ho. De fet, m'agradaria creure que envellirem junts, l'un al costat de l'altre, però això només és un desig: però un d'aquells que fa que el teu cor bategui cada dia, que els pulmons s'omplin d'oxigen, que aguantar la crua realitat valgui la pena, doncs fa del món un lloc millor.

"Quan tot em sembla impossible, horrible i inabastable , penso en el teu somriure i de sobte, amb la força que aquest em dóna, tot és possible."

Post Scriptum: 

Sé que potser no és un dels meus millors texts, però és una petita part del que sento cap a l'amistat que tenim, Carmen, espero que t'agradi tant com a mi m'agrada de cada petita part de la teva manera de ser.